Les llengües del Raig, un patrimoni desconegut de la nostra història

Es tracta d’un espai patrimonial històric que conté una obra hidràulica única, datada entre els segles X i XI, un vestigi procedent del fructífer periode andalusí al nostre territori.

La seua funció era repartir l’aigua de manera proporcional per a garantir la fertilitat d’un bon grapat de fanecades a les nostres terres de l’Horta.

Antigament este partidor era molt valuós, es trovaba en l’interior del caixer del braç de Benicalap i dividia el cabal de l’aigua del mateix en altres dos, el braç de Benicalap per la dreta i el braç de Ferrando, que molt abans era conegut com el braç del Raig, per l’esquerra. Un metre abans d’ell, en el seu remans, es trobava el portell de la fila de l’arquebisbe, una derivació d’oritge posterior, probablement baixmedieval, que s’encarregava de regar un centenar de fanecades a principis del segle XIX. 

Era una de les llengües més importants de la sèquia de Tormos, la seua ubicació es trobava en el límit de terme entre València i Burjassot, entre el camí vell de Lliria i el camí de Burjassot.

Amb les obres de la circumval.lació nord de la ciutat de València el partidor fou eliminat en març de 2005, la qual cosa va permetre, per primera vegada, l’excavació arqueològica d’una construcció d’estes característiques tan singulars. Aixó va evitar el seu desmantellament i el resultat principal i essèncial és que s’han pogut eliminar totes les modificacions que va patir a la seua estructura durant el segle XX: capes de formigó, entubat i canvis de dimensions del partidor original. 

Les accions dutes a terme han sigut fonamentals per poder entendre la construcció medieval de la llengua, amb un tallamar central construït amb dos sòlides pedres treballades i encaixades en una altra d’enormes dimensions que formava l’espigó central de separació de l’inici de les dos noves sèquies i també feia de contrafort per a la punta del tallamar front a la pressió de l’aigua. 

El pis també estava dotat d’una llosa ben gran pero molt desgastada pel pas de l’aigua, que funcionava com un escaló just en el dintell del partidor. Cada boca tenia un ample de 105 cm, tal com s’han trobat a altres partidors de l’Horta, una mesura que correspon exactament a dos colzes egipcis de 52’5 cm.

Les Llengües del Raig, catalogades i protegides com a Be de Relevància Local són el vestigi arqueològic més antic al poble de Burjassot. 

Actualment es troben junt a l’estacio del metro de Empalme i fa ben poc es va conseguir que el manteniment i conservació d’este tresor del nostre patrimoni cultural corresponguera a l’Ajuntament del nostre municipi. Amb l’acord arribat amb FGV, Burjassot ha recuperat una part fonamental de l’herència cultural que ens van deixar els musulmans, fills de la nostra terra com ho som nosaltres, i al mateix temps ens recorda el nostre oritge rural, de vital importància històrica per a les nostres vides.

Tan sols ens fa falta posar-ho en valor com es mereix, com a element primordial del nostre passat, del nostre vincle amb l’Horta, amb la gent del camp i amb les seues collites, llauradores i llauradors que amb tanta feina i esforç segueixen treballant de valent per conservar un paisatge únic a tota Europa.

Per aconseguir-ho hem de donar a conèixer este lloc a molta més gent, fer que els col.legis el visiten i arriben a comprendre la seua importància. Hem recuperat el panell informatiu que explica les seues característiques perquè és un bon recurs didàctic per a les persones que s’acosten a veure’l i una porta oberta a poder aprendre d’una manera de vida completament lligada a la terra.

Ens ajudeu a compartir el coneiximent del nostre patrimoni?

BREU DICCIONARI

Fanecades: és una unitat de mesura agraria de superficie usada a la Comunitat Valenciana que equival a 831’09 m², és l’extensió de terra que es calcula que es pot sembrar en una faneca (unitat de volum que equival a 55.5 l.) de gra. Es divideix en 200 braces quadrades o en 4 quartons i és la dotzena part d’una hectàrea.

Llengües: sistema tradicional de repartició d’un canal de reg (sèquia) en forma de “V” mitjançant un tallamar que divideix el caixer de la sèquia, assignant a cadascun dels canals resultants (o sèquies) un cabal en funció d’una estimació històrica basada en la proporcionalitat.

Sèquia: conducte llarg i estret que te la funció de recollir l’aigua dels llocs de captació (rius, torrents, pous, basses o assuts) i distribuir-la als camps de cultiu.

Tormos: la sèquia de Tormos és una de les 8 sèquies de la Vega de València que estan baix la jurisdicció del Tribunal de les Aigües, l’oritge de la seu construcció data de l’época musulmana al nostre territori.

Dintell: fusta o pedra travesera que tanca la part superior d’una porta o una finestra (o d’una sèquia) i que descansa sobre el muntants.

Tallamar: és una prolongació corba o en forma d’angle que tenen els pilars d’un pont i que serveix per a disminuir la resistència que oposen a la corrent del riu.

Paco “Ferrús””Ulloig”