El valor de les pedres frontera

Als límits de l’horta de Burjassot tenim un Patrimoni tan singular com desconegut, es troba de tal manera integrat amb el paisatge que la gent del poble, que a sovint ix a passejar pels seus camíns, li sol passar completament desapercebut.

Es tracta d’un valuós patrimoni material ja centenari, format per un conjunt de petrificades estructures sense vida que el pas del temps encara respecta, mantenint les seues geometries originals.

Les pedres de terme són testimonis d’històriques delimitacions administratives, necessàries per al repartiment d’una terra que, com moltes, ha sigut objecte de lluites i baralles per obtindre els privilegis de la seua riquesa; les pedres de terme són els límits d’una frontera tan real per als pobles com il.lusòria per al conjunt d’un territori únic i mil vegades amenaçat.

Descobrir el lloc on es troben ha sigut com anar buscant un tresor, es cumpleixen tots els requisits d’una gran aventura. Per començar necessitàvem un mapa antic que aportara una bona quantitat de pistes per a resoldre l’enigma de les seues ubicacions.

Després calia emprendre el viatge a través dels camíns i els marges de les sèquies seguint les indicacions del mapa i comprovar que moltes d’aquelles pedres seguien en peu com el primer dia.

Altres, en canvi, havien desaparegut per a sempre; la mar infinita de noves carreteres que ha anat guanyant espai a les terres de cultiu, el creiximent desmesurat de les poblacions i per tant de les seues necesitats per a viure, aixi com la perdua d’una manera de vida lligada al camp, van ser i encara ho són, els principals motius de la seua irremeiable desaparició.

Com les illes llunyanes que pertanyen a països propers, també hem tingut la sort de trobar pedres de terme a territoris aïllats més enllà d’un ultramar de carreteres.

Com a símbol de resistència, com un regne perdut en mig del no-res, estoicament resisteix la pedra com una torre de guaita que es veu envoltada d’enemics però que prefereix morir lluitant i caure a la batalla.

Dins de la nostra aventura hi havia un tresor diferent als altres, hi havia una pedra amagada a l’ombra d’una olivera, una pedra que marca una triple frontera, el seu cos és un triangle de cantons esmolats, un cantó pertany a Burjassot, un altre a Godella i l’ultim és propietat d’un vell poble, Borbotó, que ja pertanyia a la ciutat de València; per comprendre tot este misteri vam haver de llegir documents de finals del segle XIX i l’inici del pasat segle XX per descobrir la pista definitiva que ens donarà l’explicació d’una pedra diversa, distinta per un motiu a tres bandes.

Les pedres de terme són una part important de la nostra història, encara estem a temps de recuperar la seua memòria i de treballar per a la seua conservació, i aixó és part fonamental de la nostra aventura, continuarem treballant de valent per a donar a conèixer el que són, tresors del nostre patrimoni que obrin les fronteres de la nostra cultura.

Texte i fotos de Paco Marco Rubio