La Terra a tornallom

 

Tots els dies, de bon matí, la gent de l’horta començava la seua jornada de treball aguaïtant per les finestres de les seues cases, ho feien amb la intenció de llegir el paisatge del que formaven part. Miraven, amb els ulls carregats d’experiència, a un cel plenet de paraules en forma de núvols, a unes línies invisibles que dibuixaven els vols de les oronetes o a unes lletres cursives tombades pel vent que bufava de llevant o de ponent; paraules, línies i lletres que poques persones hui arriben a comprendre perque al llenguatge de la natura només es pot accedir amb el compromís d’estimar-la per a sempre.

De la natura, tan sols de la natura, van aprendre que l’esforç necessari per als treballs del camp era més lleuger i més agradable si uns ajudaven als altres. Encara ens queda una bonica expressió col.loquial de la gent de l’horta de València, a tornallom, que vol dir això mateix, que l’egoisme no te lloc entre les persones que s’ajuden.

Pero la dura realitat és que són records del passat, de la meua infància i de la meua adolescència, després vingué la tecnologia, les promeses d’un món millor que es fonamentava en que arribariem a treballar menys, que seriem més autònoms, més competitius i per a res dependents d’altres mans, d’altres braços que ja no necessitariem; oblidarem que eixes mans i eixos braços abans formaven part de nosaltres com si foren de la nostra familia. Ens enganyaren.

A tot li ficarem preu, varem confondre valor i diners, perguerem els nostres valors i comprarem l’individualisme d’un sistema que no cuida ni de les persones ni de la terra.

Eixa perdua tan significativa s’ha estés com una taca d’oli per massa racons del nostre planeta, els éssers humans som cada vegada més i per contra, cada vegada respectem menys altres formes de vida. El ritme al qual van desapareixent moltes espècies és alarmant, la contaminació que produïm, l’emissió de gasos amb efecte hivernacle i l’escalfament global són problemes que van fent-se més grans i sempre pel mateix motiu, el nostre egoisme.

Però no podem llançar la tovallola, també hi ha molta gent que està treballant pel bé comú. I sí, també cada vegada són més i amb més ganes d’ajudar, de col.laborar, d’investigar, de lluitar per un futur millor per a les properes generacions.

L’educació ambiental ens ensenya els valors i la importància de cuidar de la natura, perque cuidar de la natura serà l’única eixida que tindrem com a espècie que ha d’aprendre a ser conscient que tan sols som una espècie més, que som éssers interdependents i que tot està relacionat als cicles de la vida.

Hem de mantindre l’esperança, és la nostra tasca com a educadores ambientals, motivar l’interés pel medi ambient impulsant una participació cada vegada més ampla i més activa per a resoldre els problemes que generem, adoptant les mesures que siguen més adients, bregant amb totes les nostres forces per conseguir la protecció i millora dels espais naturals al nostre territori, de l’éxit de la seua conservació depèn en gran mesura la riquesa de la biodiversitat que ens sustenta.

Molt hem d’aprendre de la gent més menuda, de les nostres xiquetes i dels nostres xiquets, que veuen el millor de les persones, que tenen una capacitat meravellosa de sorprende’s, que pensen que no hi ha res impossible, que posen el cor en tot alló que fan i que no s’amaguen per expressar les seues emocions. Per elles i ells, per totes les formes de vida, pel nostre planeta, lluitarem.

* Imatges del Documental “savis de l’horta”

Text de Paco Marco