El Jardí del Mirador

 

Hi ha espais a la ciutat que estan més a prop de la natura, espais que conserven l’essència del seu oritge, on encara podem gaudir de sensacions que ens fan oblidar l’asfalt i el formigó de l’entramat urbà que deixa pocs racons per a la vida.

El Jardí del Mirador és un espai diferent, un espai que et convida a prendre consciència del moment, és una porta de connexió amb la calidesa d’un bosc mediterrani que representa les arrels d’un poble que sovint oblida la seua memòria.

La canòpia que formen les branques dels pins blancs aporten l’ombra desitjada a una trama arbustiva que dona oritge a la benvolguda màquia, un territori impenetrable de llentiscles, aladerns, marfulls, coscolles brucs, margallons i plantes enfiladisses que semblen una orquestra meravellosament dirigida per una terra verge tacada de pedres com muntanyes.

Les flors d’un ametller donen llum a l’entrada i són el principi d’una primavera que ja ha arribat al jardí, el temps el marca la natura, i no un calendari inadaptat als canvis.

La garrofera busca el seu lloc per arribar a la llum que necessita per a viure i les seues branques són el suport inestimable de moltes formes de vida.

Entre els gegants de pedra creixen rupícoles que aprofiten espais invisibles, poc a poc van obrint camins i noves esperances. Res és etern, tot és qüestió de temps, la pedra més gran i més forta es trenca amb l’arribada d’una gota d’aigua.

El Mirador és la Talaia que ens permet divisar el conjunt, la posició privilegiada que ens apropa a una dimensió desconeguda, els ulls es troben a la mateixa altura que la copa dels arbres, la calma arriba gràcies a eixa imatge que volem guardar per un instant etern.

La casa comuna, el nostre llar, un lloc del que formem part, un jardí que definieix la ciència que estudia les interrelacions entre la diversitat biològica i el medi on es troba, l’ecologia.

Fotos y text de Paco Marco